Entrevistes

Per resumir totes les nostres experiències al reportatge que presentarem d’aquí no gaire, estem realitzant una sèrie d’entrevistes amb persones implicades amb la unitat de truc per poder completar aquesta reflexió sobre la seva situació actual amb diferents visions.

Amb aquest objectiu, el dia 7 d’abril ens vam citar amb la Cristina Saladié i el Màrius Castellví, ambdós ex-escoltes i ex-caps de l’Agrupament Escolta Alverna, i a més, la Cristina és antiga membre de Demarcació i participant a diferents espais del moviment. La reunió es va dur a terme al nostre cau, on vam tenir l’oportunitat de fer-los algunes preguntes, ja fossin sobre la seva vivència personal i sobre com es troba l’últim esglaó de l’educació escolta a l’àmbit català.

També ens vam desplaçar a Olot el passat 28 d’abril per gaudir d’una agradable entrevista amb el Jordi Feu, pedagog, professor de la universitat de Girona i col·laborador en la redacció del Mètode Truc (llibre que explica el funcionament de la unitat i que d’aquí poc podrem trobar a les llibreries). Amb ell vam poder reflexionar més a fons sobre la importància de totes les etapes de l’escoltisme i, més en concret, sobre el bon gust de boca que deixa tancar aquesta educació amb un parell d’anys formant part d’un grup de trucaires.

AEiG Verge de la Candela

24.03.12

13.00 ZULU  (14.00 UTC+1)

Valls, capital dels calçots i els castells.

Plaça del Blat

El nostre grup d’elit arriba a Valls amb un nou objectiu, avui toca un agrupament històric de la nostra demarcació, l’AEiG Verge de la Candela, o com es coneix popularment, el Cau de Valls.

24.03.12

15.00 ZULU  (16.00 UTC+1)

Valls, capital dels calçot i castells.

Cau de Valls.

Es du a terme el primer contacte entre el grup d’elit i els integrants del truc del Cau de Valls, són pocs però a primera vista es veu que tenen ganes, moltes, de col·laborar amb la nostra missió, de conèixer gent nova i, perquè no? passar-s’ho molt bé durant una estoneta. De seguida la primera gran diferència, el foulard, no falla, negre i groc fent referència a l’esforç - negre - i la llum de la candela - groc -, o com va dir el David, llum i foscor.
El truc de Valls té una forma força semblant a funcionar a la nostra, vetlla per a que es mantinguin els dos anys de truc, funcionant per separat i negant-se a fer que el truc sigui una preparació per ser cap. Tot i que enguany, per falta de nois i noies, truc I no ha pogut engegar i estan ells sols com a truc II. Pel que fa a l’animador a Valls no el trien ells ni se’ls hi pregunta, ho tria l’Equip d’Agrupament en funció de la situació de l’agrupament i mirant qui pot dur a terme aquesta tasca.

Parlant del seu dia a dia fan cau de 16h a 18h (30’ menys que nosaltres, una barbaritat...), no fan Camp d’Hivern però sí que fan la Setmana del Cigró, on durant una setmana els trucs viuen al cau mentre porten la seva vida quotidiana de classe i feina. Fan un projecte de curs i un de camp d’estiu, enguany estan preparant descobertes, una cadascú, i estan arreglant poc a poc el seu cau. Un altre projecte que ens han explicat va ser la col·laboració en unes festes del poble durant un Camp d’Estiu, del qual guarden un gran record. Com a agrupament no fan cap projecte com a tal, però sí que fan algunes activitats com la recollida d’ampolles a Nadal. D’extrajobs, venen moniatos a la castanyada, treballen al Parc de Nadal, es disfressen de Reis Mags a Tarrés i fan una barra per la festa de l’escola.

Com agrupament fan la promesa. Aquesta consisteix en dues parts, una primera on fan un “raid” individual durant unes hores o un dia (depenent de l’edat) que es basa en un treball de reflexió i els hi serveix per crear el seu compromís personal. La segona part, fan un acte on pugen els caps d’agrupament i es llegeix el compromís que han treballat abans. Es fa al Camp d’Estiu i normalment ho fan els de 2n any de cada branca.

Quan els hi preguntem per la seva opinió en quant a la situació actual del truc, ens responen que no s’ho havien plantejat, que no han pogut conèixer gaire la realitat d’altres agrupaments però ens encoratgen a seguir amb la nostra missió.

Ha estat una tarda distesa, en confiança, de fet quan parlàvem semblava que fes molt de temps que ja ens coneixíem.

24.03.12

17.00 ZULU  (18.00 UTC+1)

Valls, capital dels calçot i castells.

Cau de Valls.

Després d’acomiadar-se dels truc de Valls, avui, els nostres membres del grup d’elit es disposen a iniciar una altra part fonamental del seu projecte. Tot just inicien un seguit d’entrevistes amb persones que d’una manera o d’una altra estan involucrades amb la unitat de Truc.

La primera entrevista és amb la Glòria Cano, ex trucaire de l’AEiG Verge de la Candela, ex Cap d’Agrupament de l’AEiG Verge de la Candela i actual Responsable Pedagògica de la Demarcació de Tarragona.

L’entrevista va encarada a conèixer la seva implicació, quins han estat els seus passos i quina és la seva opinió sobre la unitat de truc. Per conèixer les seves respostes haureu d’esperar al reportatge final.

AEiG Sant Pere

Amb les motxilles ben carregades reprenem el tour: aquest cop cap a Figueres on, després de vaguejar una mica pel centre, ens trobem amb l’Agrupament Escolta i Guia Sant Pere, que porten un foulard verd (símbol de la fulla de figuera) i vermell (per la creu de sant Jordi). Una de les peculiaritats d’aquest agrupament és que porten camisa, tot i que no és obligatòria, el color de la qual depèn de la branca en la que es troben.

Pel que fa l’animador l’escullen ells sempre que poden i ha d’estar del tot implicat amb l’agrupament. En general s’encarrega de les mateixes tasques que els seus trucaires, i també coordina i distribueix la feina. L’agrupament no enfoca la unitat com una preparació per ser cap, però a truc 2 poden fer de caps de suport, fent d’intendents o anant als campaments.

Fan la promesa, i consisteix en fixar-se un objectiu que han de millorar de si mateixos. Es reuneixen tots els que volen fer la promesa, fan un raïd de reflexió, es comenta amb els caps perquè donin el vist i plau i al final es fa una cerimònia solemne on es dóna una insígnia.

No fan Camp d’Hivern, fan una excursió amb tot l’agrupament i una altra a final de curs. El Camp d’Estiu dura entre 5 i 7 dies i el fan al juny o al setembre, és quan normalment fan el projecte. Alguns d’aquests projectes han estat: un alberg juvenil, trobades internacionals, intercanvis...

També col·laboren amb altres entitats, com l’ateneu i les barraques.

En aquesta trobada hem après que el nom de la nostra unitat significa Tots en la Recerca d’Un Compromís.

Què és Truc?

Principi del que serà un llarg vídeo... o reportatge...

AEiG Gent de Mar

Després de Carnestoltes i amb les piles carregades emprenem un altre cop el viatge: anem cap a Cambrils, a l’AEiG Gent de Mar. Aquest cau, amb el foulard blau del color del mar i la senyera, segueix força els paràmetres que hem anat observant en d’altres caus de la Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes. Una curiositat particular d’aquest agrupament, i en general de tot Cambrils, és que hi ha una rivalitat entre els que viuen a la platja i els de la vila, dues zones de la ciutat que estan dividides per la via del tren.

Enguany han recuperat la unitat de truc després de 9 anys. Encara no tenen clar si fer un o dos anys de truc, tot i que sembla que el més probable és que només en facin un. Els caps del Gent de Mar pensen que passar de pioners a cap és un error –que ja van experimentar- perquè consideren que una persona de setze anys no està capacitada per dur a terme les responsabilitats d’un cap i portar un grup. Tot i així, no enfoquen la unitat com una preparació per a ser cap.

Els trucaires del Gent de Mar no fan Camp d’Hivern, fan una excursió d'agrupament de dos dies. De fet, es reuneixen tot l'agrupament tres cops l'any: per Nadal, per Setmana Santa i a la sortida anual amb els pares. L’agrupament s’implica en la seva ciutat muntant el pessebre, participant en l'encesa de les llums de Nadal, recollint menjar per Càrites, cantant nadales a la residència...

En aquest cau, igual que en tots els altres que hem visitat, fan la promesa. Aquesta, que es fa cada pas de branca i consisteix en fer tres compromisos. Es fa als campaments després d’un raid de reflexió: el cap parla amb el nen i després aquest es compromet davant de tota la unitat. La promesa no és obligatòria. Cada “nen” té un padrí de l’agrupament.

El paper de l'animador és guiar i orientar els trucaires i es manté una mica al marge. “A truc fas més la teva”, tot i que és ell qui prepara les excursions. Els trucaires preparen les descobertes individualment; de moment han visitat una gossera,  han compartit l’experiència dels nens i les famílies d'acollida, han fet un taller de reflexoteràpia i han col·laborat amb un menjador social. També fan Camp d’Estiu i tampoc no el relacionen amb el projecte. A més a més, per subvencionar-se fan una sèrie d’extrajobs com preparar el sopar de l'agrupament amb concert inclòs, la casa de la bruixa...

Per acabar, després de preguntar-los per la situació de la unitat de truc arreu del país, ens contesten que és complicada ja que la majoria de caus el que fan és el que feien ells abans: passar directament a cap després de pioners, o deixen el cau. Com diuen ells “com més grans, menys gent”.

AEiG Gelsto

Aquest dissabte 28 de gener hem visitat els trucaries del Gelsto, però d’una manera molt especial. Hem anat a demarcació i els nostres animadors ens han fet un petit tast de què és ser cap i les tasques i la responsabilitat que comporta.

Els trucaires d’enguany tenen la possibilitat de fer Truc 2 el curs vinent, però no tots n’estan convençuts ja que la idea de ser cap és molt temptadora i no saben ben bé quin repte els suposaria un altre any de truc. Actualment centren la unitat en descobrir noves entitats i, al mateix temps, trobar què els hi agrada i com enfocar i construir el seu futur.

El paper de l’animador és motivar-los, és un més a l’hora de preparar descobertes però hi ha diverses  tasques que recauen sobre ell (el tema legal i la tresoreria de la unitat). Tot i així, els trucaries van adquirint independència i autonomia en aquest i d’altres camps progressivament. Per la tria de l’animador van demanar opinió als trucaires, però la decisió final la tingueren els caps.

A nivell d’agrupament hem esbrinat que marxen de Camp d’Estiu tots junts i que el dijous es fan activitats on hi participen totes les branques, ja que durant la resta de dies cada unitat desenvolupa els seus propis campaments. A més, a diferència de nosaltres no fan Camp d’Hivern, sinó que van a la neu. A les excursions porten una samarreta (cada unitat del seu color). El Gelsto, com altres agrupaments, també fan la promesa; aquesta consisteix en un text on s’escriu el propòsit, que serà llegit i finalment dipositat en un llibre. Durant la cerimònia es llegeixen els propòsits aconseguits anteriorment. La promesa només es pot realitzar quan canvien de branca. Aquest acte es duu a terme als campaments.

AEiG Xaloc

Després de les llargues vacances nadalenques hem reprès la nostra missió d’investigar la situació dels Truc a Catalunya. Aquest dissabte 21 de gener hem visitat els trucaires del Xaloc.

Enguany els Truc 1 recuperen la unitat ja que els anteriors van passar a fer de caps directament perquè eren molt pocs. L’any vinent seran els primers en inaugurar Truc 2 i tenen la intenció de treballar separats dels futurs trucaires durant tot l’any, a diferència de nosaltres que compartim els caus i les excursions fins al Camp d’Hivern.

Al començar de zero, estan modelant què ha de ser la unitat de truc i el paper que ha de tenir l’animador. De moment, la feina de l’animador ha estat guiar-los, marcant unes pautes a seguir, però a l’hora de preparar les activitats i organitzar els caus esdevé un trucaire més. Com que també és el tresorer de l’agrupament s’encarrega de la tresoreria de la unitat i també del tema legal. Truc 1 es basa en fer descobertes i cadascú (inclòs l’animador) n’organitza una, també han de preparar un dia de cau normal. De moment han anat a veure un assaig dels Castellers de Vilafranca. A Truc 2 tenen previst escollir individualment una entitat per implicar-s’hi i també volen fer serveis. S’autofinancien amb els diners que recullen a la castanyada i venent roses per Sant Jordi. Els trucaires del Xaloc estan definint la seva pròpia branca i opinen que hi ha pocs trucs a Catalunya i que, a nivell general, no se li dóna gaire importància ni hi ha un mètode o dinàmica gaire establerts.

A nivell d’agrupament hem pogut observar més diferències que no pas a nivell organitzatiu en la branca de Truc. En primer lloc, no donen el foulard el primer dia de cau sinó que se l’han de guanyar demostrant el seu compromís amb l’entitat –tant a nivell d’assistència com de motivació, etc. Depenent de l’equip de caps i del consell es dóna al camp d’hivern o al camp d’estiu, no té una data fixa.  Ens ha semblat interessant que per tal de fomentar la cohesió de tot l’agrupament cada branca prepari una activitat amb cada una de les altres, ja que a vegades trobem a faltar aquesta unió amb la resta del nostre agrupament. Al Xaloc, en totes les unitats, cada nen ha de fer la promesa una vegada –habitualment durant el seu segon any- i els de 3r any, juntament amb els caps, decideixen qui la pot fer i qui no (per motius d’implicació, assistència...). Anteriorment havia existit la figura del padrí però van considerar que no era necessari ja que no ajudava suficient. A més del Camp d’Hivern també fan Camp de Primavera, a diferència de nosaltres. Cada any l’agrupament organitza el Xivarri, una mena de festa major que dura 3 dies en què hi ha activitats tan variades com unes jornades esportives, un concurs d’homes contra dones i un sopar. Com nosaltres, ells també duen a terme un projecte d’agrupament cada any, pot ser una bicicletada, un servei...